Pages

Monday, March 31, 2014

В Москве презентовали «Топонимический словарь Мещеры»

В Москве презентовали «Топонимический словарь Мещеры» | События и даты | Новости |

29 марта 2014, 16:59

Обложка книги «Топонимический словарь Мещеры»



23 марта в Москве прошла презентация книги Мохаммята Миначева «Топонимический словарь Мещеры», вышедшей в издательстве «Новое время».



Как отмечается в рецензии, автор монографии предпринимает попытку языкового, исторического, этнолингвистического анализа и этимологизации топонимов областей, входящих в Мещерский край (в основном – Нижегородскую область), а также других областей Центральной и Южной России, где проживали татары – самый многочисленный мусульманский народ России.





В системе ономатсикона исследуемого автором ареала, отразились этнические, миграционные процессы древних времен, исторические события, своеобразие хозяйственного уклада, личные имена (и прозвища) людей, географические условия местности обитания, наличие флоры и фауны, говорится в предисловии к книге.

На презентации исследовательского труда, которая прошла в Доме Ассадулаева, присутствовали общественные деятели, ученые, те, кто интересуется историей татарского народа.



«Эта книга должна быть на столе каждого, кто хочет знать о своей истории, потому что это не просто словарь географических названий, а это история нашего народа. В ней прослеживается, как когда-то здесь селились наши предки», – заявил М. Миначев.



«Историки пишут, что наши предки проживают на этих землях только 300-500 лет. Но возникает вопрос, откуда такая информация?» - говорит Мохаммят Миначев. По его словам, исторические свидетельства говорят о том, что во времена Ивана Грозного мешарские села были сплошь от Казани до Арзамаса, напомнил он. Подтверждение этому мы находим, изучая топонимику регионов Центральной и Южной России.



У историков до сих пор нет единого мнения о том, кем были скифы – народы, обитавшие в эпоху античности и Средневековья на территории Восточной Европы. Скифы отличались высокой организацией и богатой культурой, внесшей огромный вклад в сокровищницу мировой цивилизации. Мохаммят Миначев приоткрывает завесу тайны и над этой исторической загадкой.



«Обряд захоронения у скифов и мешар один, – отметил он. – Они хоронили головой в направлении Северо-Запада, руки вдоль туловища. Мы сейчас хороним точно также – головой на северо-запад, только лицо поворачиваем в сторону юга – на Каабу».



Исследование топонимов говорит о тюркском присутствии не только на территории России, но и на территории стран Европы. Влиянием тюркских народов объясняется, подчас, самые загадочные явления.



Как напомнил на презентации Хайдар Низаметдинов, академик Международной академии информатики, весь Восток называл Пророка Ислама Мухаммед, а Европа – Магомедом. Почему?



«Я привык каждое слово взвешивать. Если посмотреть на это имя, мы увидим, что оно состоит из двух слов: Маг + Омет, что значит – «Великое чаяние», – сказал Низаметдинов. – Исламская религия так быстро распространилась от Ближнего Востока до Юго-Восточной Азии, потому что народ чаял эту религию и возвращался к своему единобожию».



На презентации
На презентации

Sunday, March 30, 2014

II Congrés de la Societat d’Onomàstica





Presentació

L’any 2011 la Societat d’Onomàstica va encetar un nou format en la concepció dels
col·loquis sobre onomàstica que, des de 1980, i a iniciativa del seu secretari general,
Enric Moreu-Rey, promovia arreu del domini lingüístic de forma ininterrompuda.
Aquest nou format implicava un desdoblament del tipus de convocatòria: d’una banda,
es tractava de mantenir la periodicitat pràcticament anual assolida pels antics col·loquis,
mitjançant la realització d’una Jornada d’Onomàstica, concentrada en un sol dia i amb
una àmplia capacitat d’adaptació a entorns geogràfics de grandària diversa; d’altra
banda, es va considerar oportú desenvolupar, també, una activitat acadèmica en forma
de congrés, temàticament orientat, i que es pogués organitzar cada tres anys. Així,
doncs, des de la data esmentada s’han dut a terme tres Jornades (Lloret de Mar, 2010;
València, 2012; Esterri d’Àneu, 2013) i un primer Congrés de la Societat d’Onomàstica,
que es va celebrar amb gran èxit a Barcelona el setembre de 2011 i que va coincidir amb
la Secció 12 del XXIV Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques (ICOS-24);
a l’efecte, convé recordar que el tema general va ser Els noms i la vida quotidiana, i que
l’enunciat identificador de la Secció 12 va ser «Onomàstica catalana».

Societat d’Onomàstica

Pertoca, ara, donar continuïtat a aquestes iniciatives mitjançant la convocatòria d’un II
Congrés de la Societat d’Onomàstica, que escau de realitzar a Manacor, Mallorca, els
dies 24 i 25 d’octubre de 2014, organitzat per la Universitat de les Illes Balears amb la
col·laboració de l’Ajuntament de Manacor, i que adopta com a divisa l’enunciat general
d’Onomàstica i identitat, un repte universal i multiescalar. En aquest context, convidam tots
els estudiosos, investigadors i interessats en les ciències onomàstiques a seguir la
present crida i a donar suport, mitjançant les seves contribucions o bé a través de
la seva assistència, a allò que volem que sigui, al cap i a la fi, la trobada científica
per excel·lència del món onomàstic català i una ocasió privilegiada per comunicar i
intercanviar experiències i punts de vista per part de tots els qui, d’una manera o d’una
altra, hem assumit l’estudi dels noms propis, de lloc o de persona, com un univers amb
entitat pròpia.

D’altra banda, en oferir Manacor com a seu del congrés, hem volgut honorar la figura
d’un il·lustre fill d’aquesta terra, Antoni M. Alcover, filòleg que ha estat especialment
recordat amb la commemoració de l’Any Alcover 2012, dedicat a la seva figura, amb
motiu del 150è aniversari del naixement. L’empenta d’aquest any continua encara per
conèixer i divulgar la vida i l’obra d’un dels principals investigadors i defensors de la
llengua catalana i, alhora, un dels primers impulsors dels estudis onomàstics catalans.
Aprofitam, també, l’ocasió per incloure en el marc d’aquest II Congrés de la Societat
d’Onomàstica la celebració, corresponent a 2014, de la XXVII Jornada d’Antroponímia
i Toponímia, reunió científica i interdisciplinària de seu itinerant que el Gabinet
d’Onomàstica del Servei Lingüístic de la UIB, juntament amb el Departament de
Ciències de la Terra i el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General,
organitza anualment. Els treballs i aportacions que s’hi presenten i queden recollits
en diversos volums que constitueixen una col·lecció de referència pel que fa a la
investigació en onomàstica i toponímia al nostre país, en aquesta ocasió formaran part
de les actes del II Congrés de la Societat d’Onomàstica.




Enunciat general i línies temàtiques

L’enunciat general descrit, Onomàstica i identitat, un repte universal i multiescalar, apunta a
un camp de la recerca onomàstica que ha tingut un desenvolupament significatiu al
llarg dels darrers anys: el camp, concretament, que posa en relació els noms propis,
considerats en la dimensió àmplia de l’expressió, amb les qüestions relatives a la identitat
de la persona, entenent aquesta identitat en un sentit tant individual com col·lectiu.
Els organitzadors del congrés entenem que és interessant i oportú, a més de necessari,
obrir en aquests moments un debat científic que vulgui abordar sense complexos la
multiplicitat de qüestions que pot suscitar l’estudi dels noms propis com a expressions
d’identitat. Fins a quin punt són els noms propis –topònims, antropònims i altres
ònims– «marques» d’identitat? En quina mesura la representen o la personifiquen?
Quins patrons generals trobam, respecte de les relacions d’identitat, a l’onomàstica dels
territoris de parla catalana? Aquests patrons canvien quan consideram altres territoris?
Com varien aquests patrons en funció de l’escala i en funció de l’àmbit temàtic? Fins
a quin punt la identitat, en onomàstica, està condicionada per la llengua o les llengües
que han incidit en la formació del topònim/antropònim? I un llarg etcètera.
Sobre la base de l’enunciat general, suggerim a continuació algunes línies temàtiques
que poden ser útils per orientar les comunicacions a presentar al congrés i sobre les
quals es desenvoluparan les respectives ponències:

1. Paisatge, onomàstica i identitat
2. Els antropònims com a claus d’identitat
3. L’aportació de mossèn Alcover a l’onomàstica catalana
4. Onomàstica de les illes Balears: de la microescala a la macroescala
5. Toponímia i noves tecnologies: reptes, oportunitats i perills


Programa

El congrés tindrà lloc a Manacor els dies 24 i 25 d’octubre de 2014, a la seu de la
Institució Pública Antoni M. Alcover (Casal de can Socorrat, carrer del Pare Andreu
Fernàndez, 12, www.institucioalcover.org).

Les sessions s’organitzaran en ponències, desenvolupades de forma equitativa al
llarg dels dos dies de congrés. Si el nombre de comunicacions ho fes aconsellable,
les ponències es desenvoluparien en sessions paral·leles. Hi haurà una conferència
inaugural titulada «Antoni M. Alcover i la importància de l’Onomàstica», a càrrec de M.
Magdalena Gelabert (Institució Pública Antoni M. Alcover). Així mateix, l’organització
preveu oferir als assistents interessats un itinerari pel nucli urbà de Manacor.

El detall del programa i dels actes prevists s’oferirà a les properes circulars.


Propostes de comunicació

Les propostes de comunicació al congrés s’han de fer arribar per correu electrònic a la
Secretaria d’organització congres.onomastica@uib.cat, des d’ara i fins a l’1 de març 
de 2014 (termini ampliat fins a l’1 d’abril). Els interessats hi han d’indicar les seves
dades personals (nom complet, adreça de correu electrònic i domicili), i hi han d’incloure
un text (format Word) amb el títol i el resum de la comunicació, d’una extensió màxima
de 250 paraules. Les propostes seran avaluades pel comitè científic, que es pronunciarà
sobre la seva acceptació durant el mes de març. El període d’inscripció al congrés
s’obrirà l’1 d’abril, i la data límit d’inscripció per als comunicants és el 15 de juny, i el 30
de setembre per als assistents. Posteriorment a aquesta darrera data, excepcionalment
es podran admetre inscripcions d’assistència si no s’ha superat la cabuda de la sala.

L’assistència al congrés és previst que sigui gratuïta per als socis de la Societat
d’Onomàstica i membres de la comunitat universitària de la UIB. Per a la resta de
participants, el preu és de 20 euros (termini d’inscripcions obert fins al dia 1 de maig). A la segona circular s’actualitzarà la informació i es proporcionarà el programa definitiu, així com s’indicarà la forma de pagament. La
inscripció no inclourà allotjament, manutenció ni desplaçaments al lloc de celebració.
La informació sobre les diferents possibilitats de desplaçament i transport fins a
Manacor, així com també sobre les opcions d’allotjament en el lloc, es pot consultar a
la web www.visitmanacor.com.

L’organització es reserva la facultat de fixar un nombre màxim d’inscrits al congrés, si
les necessitats ho fan aconsellable.


Publicació

Es preveu la publicació de les comunicacions una vegada acabat el congrés. La
publicació serà digital, amb format de llibre electrònic (amb ISSN), i es farà a través
d’un enllaç amb la pàgina web www.slgonomastica.uib.cat.

Els comunicants que hagin defensat la seva comunicació hauran de trametre la versió
final del text abans del 15 de desembre de 2014. De cara a aquesta versió final, els
autors s’hauran d’ajustar a les instruccions formals i tècniques que trobaran a l’adreça
www.slgonomastica.uib.cat.

Les comunicacions seran publicades després d’un procés d’avaluació realitzat per un
comitè de redacció que vetllarà per l’adequació general dels textos que vagi rebent amb
vista a la seva edició. Aquest comitè estarà facultat per suggerir als autors els canvis que
consideri adients, i per decidir, en cas de dubte, sobre la idoneïtat de la inclusió dels
textos a la publicació final.

Coordinadors del congrés

Antoni Ordinas

Miquel Grimalt


Comitè organitzador

Antoni Ordinas (Dept. de Ciències de la Terra, UIB, Societat d’Onomàstica)
Miquel Grimalt (Dept. de Ciències de la Terra, UIB, Societat d’Onomàstica)
M. Magdalena Gelabert (Institució Pública Antoni M. Alcover, Ajuntament de
Manacor)
Joan A. Mesquida (Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General, UIB)
Maribel Ripoll (Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General, UIB)
Rosa Calafat (Servei Lingüístic, UIB)
Francisca Latorre (Gabinet d’Onomàstica, Servei Lingüístic, UIB)
Jaume Binimelis (Dept. de Ciències de la Terra, UIB)

Comitè científic

Joan Tort
Climent Picornell
Joan Miralles
Emili Casanova
Antoni Ordinas
Miquel Grimalt
Rosa Calafat
Albert Turull

Namentagung 2015

Ankündigung: Namentagung 2015


Die Reihe der Mainzer Namentagungen wird auch 2015 fortgesetzt – mit einer interdisziplinären Veranstaltung zu Rufnamen
Rufnamen sind Träger und Marker multipler sozialer Informationen. Wissenschaftlich valide Untersuchungen zu diesem Themenbereich gibt es kaum, was u.a. daran liegt, dass die Onomastik hier maßgeblich auf die Hilfe ihrer Nachbardisziplinen angewiesen ist. Deshalb wird diesem Komplex am 14. und 15. September 2015 eine interdisziplinäre Tagung in der Mainzer Akademie der Wissenschaften und der Literatur gewidmet. Damit soll die Diskrepanz zwischen öffentlichem Interesse und wissenschaftlichem Desinteresse an den Determinanten der Rufnamenvergabe und -verwendung abgebaut werden.


Saturday, March 29, 2014

VIII Jornada d’Onomàstica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a Vinaròs

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua celebarà els pròxims dies 4 i 5 d’abril la VIII Jornada d’Onomàstica, que tindrà lloc a Vinaròs.

http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/jornada-onomastica-Vinaros.pdf


Deutschlandkarte: Das Vorkommen von Doppelnamen

Deutschlandkarte: Das Vorkommen von Doppelnamen | ZEIT ONLINE





Verspottet, politisiert oder Zeichen einer bäuerlichen Herkunft: Doppelnamen haben eine vielseitige Tradition. Nicht jedoch in Ostdeutschland. Die Deutschlandkarte



VON 







Doppelnamen werden gern von Männern verspottet, die nur einen Namen tragen. Sie seien umständlich und unaussprechlich, ein Argument, das man in Spanien, wo alle Doppelnamen tragen, selten hört. Bis 1957 verloren Frauen, die in der Bundesrepublik heirateten, ihren Nachnamen. Erst von 1978 an durften sie den alten Namen an erster Stelle des Doppelnamens nennen (übrigens auch nach einer Scheidung). 
Alle Deutschlandkarten des ZEITmagazins im Überblick
Alle Deutschlandkarten des ZEITmagazins im Überblick  |  © Jörg Block
In der DDR war der Doppelname nicht vorgesehen, was bis heute bemerkbar ist. In Niederbayern und der Oberpfalz dürften Männer, deren Frauen doppelt heißen, wohl noch dumme Sprüche erwarten. Viele der besonders häufigen Doppelnamen wie Klein-Hitpaß (101 Telefonbucheinträge) oder Groß-Bölting (57) haben aber einen anderen Ursprung. In Westfalen bekam schon vor Jahrhunderten der Sohn, der den alten Hof übernahm, ein Groß vor den Namen, und wer einen neuen gründete, ein Klein. Vielleicht haben auch die Bauern zum merkwürdigen Ruf der Doppelnamen beigetragen.

Tuesday, March 25, 2014

New Gender App to enrich Android contacts Title information (Mr,Ms,…)

New Gender App to enrich Android contacts Title information (Mr,Ms,…) | NamSor





As a sample use case for the Gendre API, we’ve created an open source Android application on GitHub to enrich Android contacts with classic Title information (Mr,Ms,…) or the more iconic Gender (♀,♂,∅) and Heart (♥,♤,♢), inferred from the contact name.
To recognize name gender, the statistical approach works really well and we’ve deployed a free API with more that half a million unique names to deliver excellent results. But I have seen objections as to the feasibility of to that statistical approach to work globally (“But I don’t think it is feasible to cover all the names in the world. – Ramesh“)
We think we can cover all the names in the world by combining different approaches, including sociolinguistics, machine learning and we have a roadmap to do that.
For example, in most countries, the gender is ‘encoded’ in the first name (John, Isabel, …) but in other countries, the gender is encoded in the last name (O. Sokolova is probably Slavic/of Slavic origin and a Female).
Rare names (or invented names) are also difficult to classify using the statistical approach but we can guess their likely gender by looking at whether they ‘sound’ male or female, according to a particular culture (again having the last name is critical to pin down a particular culture/locale).
The current GENDRE App features are:
  • The gender prediction runs as a background service (every 10 sec, or 1 min, or 10 min or 1 hour)
  • Possibility to choose between three Title formats : Classic (Ms.,Mr.,M.), Gender (♀,♂,∅), Heart (♥,♤,♢)
  • Your existing Title data (Mr., Dr. etc.) is not overwritten, unless you specifically request a wipe
  • Once all contacts are genderized, the App shows a summary of how many Female / Male contacts were detected
  • You can share this #funstat on Twitter, if you like
You can find GENDRE App on GitHub (https://github.com/namsor/gendreapp). Feedback, as well as Open source contributors, are both welcome :-)

[stage] Translitteration des noms propres pour l'extraction d'entites nommees

[stage] Translitteration des noms propres pour l'extraction d'entites nommees, IRT SystemX, Palaiseau
(25/03/2014)


De : SEMMAR Nasredine 202247 nasredine.semmar [ chez ] cea.fr



Proposition de stage : Translittération des noms propres pour
l’extraction d’entités nommées

Lieu du stage : IRT SystemX, 8 avenue de la Vauve, 91190 Palaiseau

CONTEXTE :

L’IRT SystemX est un institut de R D thématique interdisciplinaire
rassemblant les compétences de l’industrie et de la recherche publique
dans une logique de co-investissement public-privé : Alstom, Bull,
Campus Paris-Saclay, INRIA, Institut Mines Telecom, Kalray, OVH,
Renault, Sherpa, Systematic Paris-Region en sont les fondateurs. Les IRT
s’inscrivent dans le cadre du Programme Investissements d’Avenir.

Au sein de SYSTEMX, vous serez intégré dans l’équipe de l’un des projets
de recherche : Intégration Multimédia Multilingue (IMM).

Le projet IMM réunit des acteurs du monde académique (CEA, CNRS-LIMSI,
INRIA, LNE, UPMC-LIP6), des industriels (Bertin Technologie, CapGemini,
Exalead, OVH, Systran, Temis, Vecsys, Vocapia) et des utilisateurs de
référence dans le domaine de l'analyse de contenus non structurés
(texte, vidéo).

L'objectif du projet IMM est de développer de nouvelles fonctions ou
capacités pour des composants nécessaires pour des applications de
veille sur les sources ouvertes (moteur de recherche, de transcription
de la parole, de traduction...), de concevoir des environnements
d'exécution et d’intégration de ces composants et de relever un certain
nombre de défis comme par exemple réduire le temps d'adaptation à un
contexte nouveau (sources, domaine, langue).

SUJET DE STAGE :

La translittération consiste à substituer à chaque graphème d’un système
d’écriture, un autre graphème ou un groupe de graphèmes d’un autre
système d’écriture, indépendamment de la prononciation.

La translittération connait un essor important en raison du caractère de
plus en plus multilingue du Web. De nombreuses approches ont été
proposées pour développer des systèmes de translittération mais la
majorité des systèmes actuels ne prennent pas en compte la complexité
des problèmes de la transcription et de la translittération, lesquels
touchent autant à l’oralité qu’à la scripturalité des systèmes
linguistiques impliqués.

L’objectif de ce stage est de concevoir et de développer un outil de
translittération automatique de noms propres de l’arabe vers le script
latin
et se déroulera selon les étapes suivantes :

- Etude, analyse et évaluation de l’existant. Cette étape permet
d’identifier l’approche à explorer.

- Implémentation d’un outil automatique de translittération de noms
propres de l’arabe vers le latin.

- Evaluation des résultats pour une généralisation à d’autres alphabets.

Vos missions :

- Faire un état de l’art dans le domaine : approches existantes et
outils disponibles.

- Choix de l’approche et conception de l’outil de translitération des
noms propres de l’arabe vers le script latin.

- Réaliser une évaluation des résultats.

Le profil recherché :

- Niveau : BAC+4 ou BAC +5, en Informatique ou Informatique Linguistique
(Ingénieur ou Master) pour un stage de 4 à 6 mois.

Vos Compétences sont :

Obligatoires :

- Informatique : maîtrise d’un langage de programmation (C++, Java, Perl, Python).
- Technologies d’apprentissage.

Optionnelles :

- Technologies d’apprentissage : clustering, HMM.
- Traitement automatique des langues.
- La connaissance de la langue arabe est un plus.

BIBLIOGRAPHIE :

- ALGHAMDI M. (2005). Alghorithms for Romanizing Arabic names. Journal
of King Saud University - Computer and Information Sciences,Volume 17,
Riyadh, 105-128.

- AL-ONAIZAN Y., KNIGHT K. (2002). Translating named entities using
monolingual and bilingual resources. Proceedings of the 40th ACL
Conference, USA.

- JIANG L., ZHOU M., CHIEN L. F., NIU C. (2007). Named entity
translation with web mining and transliteration. Proceedings of the
20th International Joint Conference on Artificial Intelligence, 1629-1634.

- TAO T., YOON S. Y., FISTER A., SPROAT R., ZHAI C. (2006). Unsupervised
named entity transliteration using temporal and phonetic
correlation. Proceedings of the Conference on Empirical Methods in
Natural Language Processing (EMNLP’06), 250-257.

- YASER A. O., KNIGHT K. (2002). Translating named entities using
monolingual and bilingual resources. Proceedings of the 40th Annual
Meeting of the Association of Computational Linguistics (ACL’02), 400-408.

CONDITIONS DE CANDIDATURE :

Contact et envoi des candidatures (CV détaillé et lettre de motivation):

Nasredine SEMMAR, 01 69 08 01 46, nasredine.semmar [ chez ] cea.fr

------

Monday, March 24, 2014

Onomastica. Journal on geographic and personal names and other proper names

Journal "Onomastica" is the only one in Poland on proper names. It is published since 56 years. It is the only journal of Commitee of Linguistics Polish Academy of Sciences. The papers published in "Onomastica" have the highest scientific level. They are reviewed by linguists-onomasticians according to the standards in journals of  international range; all summaries are in English. It is quite ofen that to the papers are given maps and indexes. Besides the papers there are  reviews of all important onomastic works published in Poland and abroad. The special part of the journal "Stae of research" gives the most important onomastic events. The journal cooperates with other international journals on onomastics. The summaries in English are given to CEJSH and in BazHum. The 56th number of "Onomastica" is on the internet platform of PAN. "Onomastica" has its website (www.onomastica.ijp-pan.krakow.pl).

Onomastica. Pismo poświęcone nazewnictwu geograficznemu i osobowemu oraz innym nazwom własnym





Comment on trends in onomastics - the case of PCOS by Kalra et al.

Comment on trends in onomastics-the case of PCOS by Kalra et al. Idiculla J - Indian J Endocr Metab





Year : 2014  |  Volume : 18  |  Issue : 2  |  Page : 245
Comment on trends in onomastics-the case of PCOS by Kalra et al.


Departments of Internal Medicine and Clinical Ethics, St John's Medical College, Bangalore, Karnataka, India


How to cite this article:
Idiculla J. Comment on trends in onomastics-the case of PCOS by Kalra et al. Indian J Endocr Metab 2014;18:245

How to cite this URL:
Idiculla J. Comment on trends in onomastics-the case of PCOS by Kalra et al. Indian J Endocr Metab [serial online] 2014 [cited 2014 Mar 24];18:245. Available from: http://www.ijem.in/text.asp?2014/18/2/245/129123

Sir,

The earliest description of polycystic ovaries (PCO) dates back to 1721 when Vallisneri reported a "young married peasant woman, moderately obese and infertile with two larger than normal ovaries, bumpy, shiny and whitish, like pigeon eggs'. [1] In 1921 Achard and Theirs observed bearded diabetic women. [2] This was followed in 1935 by Stein and Leventhal's case series of seven women with amenorrhoea, infertility and enlarged cystic ovaries. [3] Polycystic ovaries (PCO) since then have been the focal point of debates in various specialities of modern medicine.

Though polycystic ovaries are included in the Rotterdam diagnostic criteria for PCOS, it can be diagnosed with the other two criteria (hyperandrogensim and chronic anovulation) occurring together without PCO. [4] NIH-NIHCD criteria do not mention it and the Androgen Excess Society has it as an and/or criterion. [5],[6] The pivotal hormonal imbalance is the excess of androgens predominantly ovarian in origin along with insulin resistance, hyperinsulinemia and ensuing cardiovascular risk. The issue of renaming PCOS has been elegantly discussed by Dunaif and Fauser in the September 2013 issue of JCEM. [7] They also quote "Metabolic Reproductive Syndrome (MRS)", a novel nomenclature suggested by Sheila E Laredo, which aptly highlights the hormonal milieu and its implications. Whether it is MRS, EASY or HAPPY, the time has come to give some thought to the name. While the acronyms suggested by Kalra et al. sound appealing, none of them allude to insulin resistance or its consequences. [8] MRS rectifies this by neatly alluding to metabolic syndrome in the name itself.

While connotation to androgenic/metabolic features applies to large section of patients with polycystic ovaries, the nomenclature fails to encompass some phenotypes where hyperandogenemia/ism are not present. Hence, polycystic ovaries should still be used to describe this morphological feature, when found. It is also of note that for obstetricians and gynaecologists especially in the speciality of infertility where ovarian hyper stimulation is dreaded, this would of help. [7]

Also, as molecular biology and genetics advance, molecular targets may be identified and new names put forth. A phenomic approach focusing on phenotypical features is also being suggested by some. Finally to ponder on, why not give Stein and Leventhal due credit for their original observations and continue to name it after them.

 
   References Top

1.Farquar C. Introduction and history of polycystic ovarian syndrome. In: Kovacs GT, Norman R, editors. Polycystic ovarian syndrome, 2nd ed. Cambridge: Cambridge University Press; 2007. p. 4-27.  Back to cited text no. 1
    
2.Achard C, Theirs J. Le Virilisme pilaire et son association a l›insuffisance glycolytique (diabete des femme a barbe) [Association of hirsutism and diabetes (diabetes of women with a beard)]. Bull Acad Natl Med (Paris) 1921;86:51-83.  Back to cited text no. 2
    
3.Stein IF, Leventhal ML. Amenorrhea associated with bilateral polycystic ovaries. Am J Obstet Gynecol 1935;29:181-91.  Back to cited text no. 3
    
4.Rotterdam ESHRE/ASRM-Sponsored PCOS Consensus Workshop Group. Revised 2003 consensus on diagnostic criteria and long-term health risks related to polycystic ovary syndrome. Fertil Steril 2004;81:19-25.  Back to cited text no. 4
    
5.Zawadzki JK, Dunaif A. Diagnostic criteria for polycystic ovary syndrome; towards a rational approach. In: Dunaif A, Givens JR, Haseltine F, Merriam G, editors. Polycystic ovary syndrome. Boston: Blackwell Scientific; 1992. p. 377-84.  Back to cited text no. 5
    
6.Azziz R, Carmina E, Dewailly D, Diamanti-Kandarakis E, Escobar-Morreale HF, Futterweit W, et al.; Androgen Excess Society. Positions statement: Criteria for defining polycystic ovary syndrome as a predominantly hyperandrogenic syndrome: An Androgen Excess Society guideline. J Clin Endocrinol Metab 2006;91:4237-45.  Back to cited text no. 6
    
7.Dunaif A, Fauser BC. Renaming PCOS: A two state solution. J Clin Endocrinol Metab 2013;98:4325-8.  Back to cited text no. 7
    
8.Kalra S, Baruah MP, Saikia M. Trends in endocrine onomastics: The case of polycystic ovarian syndrome. Indian J Endocrinol Metab 2013;17:545-7.  Back to cited text no. 8


Sunday, March 23, 2014

Namen auf der Spur

Deutsche Gesellschaft für Namenforschung e.V. | Namen auf der Spur



Unterrichts-Konzepte Deutsch – Sprache (STARK Verlag): Namen auf der Spur – Herkunft und Bedeutung von Vor-, Familien- und Ortsnamen erforschen (6. Klasse)

von Stefan Hackl und Kathrin Simon
Die an Deutschlehrkräfte der Realschulen und Gymnasien gerichtete, vollständig ausgearbeitete Unterrichtssequenz (mit ausführlicher Beschreibung möglicher Stundenverläufe und allen erforderlichen Unterlagen wie Tafelbildern, Farbfolien, Kopiervorlagen, Arbeitsaufträgen, Hausaufgaben) führt Schülerinnen und Schüler der sechsten Jahrgangsstufe in fünf Unterrichtsstunden spielerisch in die Namenforschung ein.
Gemeinsam mit den Hauptfiguren einer Rahmengeschichte machen sie sich auf die spannende Suche nach der Herkunft und Bedeutung verschiedener Namen – auch ihrer eigenen. Einige (optionale) Whiteboard-Einheiten ergänzen die handlungsorientierten Methoden. Dabei werden u. a. folgende Lernziele und Kompetenzen verfolgt bzw. ausgebildet:
  • Die Schülerinnen und Schüler erhalten Einblick in die Namenforschung und lernen Grundzüge der Entstehung sowie Motive für die Auswahl von Vor-, Familien- und Ortsnamen kennen.
  • Sie erfahren, dass man sich von der heutigen Schreibweise und Aussprache von Ortsnamen nicht täuschen lassen darf, sondern zu deren korrekter Deutung sowohl ehemalige Schreibformen des Namens als auch Kenntnisse über frühere Sprachstufen des Deutschen notwendig sind.
  • Sie entwickeln in der spielerischen Auseinandersetzung mit der Namenforschung ein Gespür für die Etymologie und Struktur von Wörtern.

Beispielseite
Die fünf Unterrichtsstunden sind wie folgt gegliedert:
1./2. Stunde: Wie soll das Kind denn heißen? – Vornamen unter der Lupe
Im Vordergrund dieser Doppelstunde steht die Auseinandersetzung mit Vornamen bei deren Vergabe an neugeborene Kinder. Dabei versetzen sich die Schülerinnen und Schüler in die Situation einer Familie, die Nachwuchs erwartet, und erarbeiten verschiedene Motive für die Wahl eines bestimmten Vornamens. Bei der Bearbeitung eines Zeitungsartikels zu ungewöhnlichen Vornamen erkennen sie, dass es in Deutschland sinnvolle Richtlinien zur Einschränkung der Vergabe von Vornamen gibt. Anschließend richten die Schülerinnen und Schüler ihren Blick auf die Geschichte der Vornamengebung, um weitere mögliche Motivationen für die Vornamenwahl kennenzulernen.

Beispielseite
3./4. Stunde: Ein besonderes Geburtstagsfest – Familien und ihre Namen
Da eine eingehende Analyse der Herkunft und Bedeutung von Familiennamen die Schülerinnen und Schüler der 6. Jahrgangsstufe überfordern würde, erfolgt in dieser Doppelstunde eine Beschränkung auf die Motivationskategorien von deutschsprachigen Familiennamen. Die Inhalte sind dabei in die schülernahe Situation einer familiären Geburtstagsfeier integriert und werden im Gruppenpuzzle-Verfahren erarbeitet. Die Kinder bekommen dadurch ein nachvollziehbares Raster zur Einteilung der deutschsprachigen Familiennamen nach verschiedenen Herkunftsarten an die Hand, das zugleich Aussagen über die Bedeutung der jeweiligen Namen impliziert.

Beispielseite
Eine Ausweitung dieser Klassifizierung auf etymologisch betrachtet nicht deutsche Familiennamen ist nicht in jedem Fall möglich, doch gewiss wünschenswert. Dies sollte je nach Ermessen der Lehrkraft unter Berücksichtigung der in der Klasse vorhandenen Namen erfolgen und erfordert zusätzliche Nachforschungen seitens der Lehrperson.

Beispielseite
5. Stunde: Umzug nach Bayern – kuriose Ortsnamen und ihre Bedeutung
Anhand publizistisch aufbereiteter wissenschaftlicher Deutungen von ausgewählten kuriosen Ortsnamen in Bayern wird den Schülern ein unterhaltsamer Zugang zur Ortsnamenforschung ermöglicht. Ungewöhnliche Ortsnamen bieten zudem einen enormen kreativen Spielraum für Spekulationen über ihre Herkunft und Bedeutung, die zur Verwirklichung der Lernziele zweckmäßig genutzt werden können. Die Gegenüberstellung der kreativen Mutmaßungen der Schüler einerseits und der sprachwissenschaftlichen Forschungsergebnisse andererseits führt den Schülern wesentliche Elemente der wissenschaftlichen Methodik der Ortsnamenforschung vor Augen.
Die Unterrichtseinheit ist im Januar 2014 im STARK Verlag in der Reihe „Unterrichts-Konzepte Deutsch – Sprache“ erschienen. Nähere Informationen finden Sie hier.

Coolum Beach challenges New Zealand for Middle-earth title with Tolkien-inspired street names | News.com.au

Coolum Beach challenges New Zealand for Middle-earth title with Tolkien-inspired street names | News.com.au



WELCOME to Middle Earth, QLD 4573. Pop culture fans are leaving their mark on Queensland’s streets by naming pockets of the state after the 20th century’s most famous celebrities and characters.
Hollywood stars and fantasy heroes are just a few of the figures being honoured with streets by younger generations when naming new developments.
That’s what Coolum Beach locals have dubbed one area of the suburb, with many streets named after places and people from fantasy phenomenon The Lord of the Rings.
From Tolkien Place to Frodo Court, the spot is known among the local community but is a recent discovery for fans such as Ray Grinberg.
“I had no idea these streets existed, and my first thought was whether the residents were fans or if the streets had at least inspired them to get into the series,” he said.
Mr Grinberg, who wears his Legolas costume for charity events, said he loved the idea of naming streets after J.R.R. Tolkien’s world.
“I think it’s much more interesting than any of the typical names you’ll find in most suburbs, and it adds a bit of fun and colour to the area,” he said.
“I’m sure some people wouldn’t like it, but for the most part it just seems to be a bit of a laugh and a nice feature for the local community.”
QLD_SM_LOTRSTREETS
Clinton Greentree as The Witchking and Ray Grinberg as Legolas get in character on the streets of their hometown. Pic: Andrew Seymour
Former local Rohan Lillie said he knew the origin of the names.
“My parents were both big fans of "The Lord of the Rings" after reading the books as teenagers,” he said.
“So years later after my father started developing this area they chose to go with a theme and named the streets after people and places from the book and movies. They even named me Rohan, from a place in the book, and 35 years later also named a nearby street Rohan Rise.”
But pop culture pockets are not restricted to the Sunshine Coast, and can be found across the state.
In Brisbane’s north, Stafford Heights began a tradition of naming streets after Hollywood celebrities with Chaplin, Heston, Gable and Hepburn streets all located in the suburb.
In later years, developers at Mcdowall and Bridgeman Downs continued the tradition with names such as Eastwood Place, Spielberg St, Stallone Circuit and Streisand Drive, just to name a few.


Other notable examples include King Arthur Terrace, Tennyson, with nearby streets named after Camelot, Lancelot and Merlin; and Wakerley where Gordon Cres and Tallis St neighbour Lockyer St.

Friday, March 21, 2014

Rez.: Za hunami mjeza. Wot Žuric hač do Hochozy

Deutsche Gesellschaft für Namenforschung e.V. | Die Grenze hinter den Tennen



Alfons Frencl, Za hunami mjeza. Wot Žuric hač do Hochozy [Die Grenze hinter den Tennen. Von Säuritz bis Drachhausen], Budyšin: Ludowe nakładnistwo Domowina 2012, 224 S. – ISBN 978-3-7420-2219-6, Preis: EUR 19,90 (DE).
Rezensiert von Christian Zschieschang, Leipzig
Dem Titel ist nicht zu entnehmen, dass es sich bei diesem Werk um ein Ortsnamenbuch handelt. Es ist jedoch eines, und zwar von ganz eigenem Charakter, indem es drei essayistische Streifzüge durch die Ober- und Niederlausitz beinhaltet. Von Kapitel zu Kapitel werden Ortschaften vorgestellt, ihre Namen erklärt und in den sprachlich und kulturell jeweils maßgeblichen Kontext gerückt.
...
Christian Zschieschang: [Rezension zu] Alfons Frencl, Za hunami mjeza. Wot Žuric hač do Hochozy [Die Grenze hinter den Tennen. Von Säuritz bis Drachhausen], Budyšin 2012, in: Onomastik-Blog [20.03.2014], URL: http://www.onomastikblog.de/ni_rezensionen/die_grenze_hinter_den_tennen/


Sunday, March 9, 2014

Rigas spätmittelalterliche Personennamen

Deutsche Gesellschaft für Namenforschung e.V. | Rigas spätmittelalterliche Personennamen



Beiträge zur Lexikographie und Namenforschung 7
von Renāte Siliņa-Piņķe
In den historischen Quellen der spätmittelalterlichen Stadt Riga erscheint der Personennamenbestand ganz deutlich als niederdeutsch. Deutsche Händler, Handwerker und Geistliche bildeten damals die Obrigkeit der Stadt und sind daher auch bevorzugt in den Schriftzeugnissen verzeichnet.

Titelcover
Nun wird dieser Namenbestand erstmalig in einem Wörterbuch etymologisch, prosopographisch und genealogisch aufbereitet. Mit einem derartigen Nachschlagewerk ist es möglich, die Geschichte der Deutschbalten in ihren Beziehungen zu den Einheimischen und Nachbarn sowie die Geschichte ihrer Sprache wesentlich besser zu erschließen. Den Germanisten, Historikern und Baltisten wird dieses Namenbuch wertvolle Dienste leisten.
(Quelle: Verlagsankündigung)
Das Buch erschien kürzlich im Baar-Verlag. Die genauen Titeldaten entnehmen Sie bitte dem DNB-Katalog.