link
by Albert Turull (Coordinador de Noms)
Arribem amb aquest, com veieu, al número 10 de la revista Noms, la publicació de la Societat d’Onomàstica que des del seu naixement ara fa quatre anys es caracteritza per una clara vocació de divulgació, tot oferint uns amplis apartats de notícies i de referències (i recensions i ressenyes) bibliogràfiques al costat d’uns quants articles que confiem sempre que us interessin. No deixa de ser una fita significativa, doncs, ateses les dificultats amb què ens hem anat trobant, i més ho és encara, de significativa, si valorem com cal el fet que Noms apareix de costat amb una altra publicació periòdica de la mateixa Societat, l’anuari de recerca Onomàstica, de vocació més acadèmica i internacional, i que just ara ha tret a la llum el seu número 4.
Celebrem una petita efemèride
particular de la nostra modesta publicació, doncs, però no perdem de
vista el context més global de la Societat d’Onomàstica que ens acull i
ens dona sentit. Per resumir-ho, podem dir que l’any que tanquem, 2018,
ha significat, d’una banda, la consolidació en plena maduresa de la nostra entitat —45 anys després de la
històrica trobada inaugural a la Sala
de Comalats el 1973, de la mà d’Enric
Moreu-Rey i de tota una irrepetible
generació d’investigadors— i, d’altra
banda, un rellançament que, si bé es
veurà de manera més precisa i concreta al llarg del 2019, tingué una fita
culminant amb la celebració, en terres de Penyagolosa (Atzeneta i Vistabella del Maestrat), d’una de les trobades que més d’èxit han assolit durant tots aquests anys.
Pel que fa a l’any 2019, que acabem d’esmentar, convé destacar tres elements que de ben segur comportaran aquest rellançament (o la consolidació d’un rellançament que ja ve dels darrers temps, un cop superada la greu crisi econòmica i institucional de vers 2013): la materialització d’una nova política de publicacions (ens plau anunciar, per exemple, l’edició de dos vells inventaris inèdits del senyor Rafael de la Torre, en el seu dia coŀaborador de Joan Coromines i guanyador de sengles premis d’una societat filial de l’IEC); la represa de la denominació (i també de la corresponent numeració) de coŀoquis per a lesnostres trobades científiques anuals (a més, és significatiu també que la propera —el 46è coŀoqui— tingui lloc a Perpinyà, del 30 de maig al 2 de juny de 2019), tot superant una dicotomia entre jornades i congressos que, a la pràctica, ha resultat fictícia; i, finalment, tal com marquen els nostres Estatuts, una renovació de la Junta directiva que, més enllà dels canvis naturals que s’hi donen cada tres anys (a alguns ens correspon d’agafar un cert descans, ja), implicarà una alternança en la presidència mateixa de l’entitat, atès que l’actual president, Joan Tort i Donada, exhaureix a principis d’any els dos mandats consecutius que la nostra actual normativa estableix com a límit màxim per a un càrrec. Rebi des d’aquí, doncs, no sols la nostra felicitació sinó sobretot el nostre més profund agraïment per la seva intensa i reeixida dedicació, amb la seguretat, d’altra banda, que la seva implicació amb el bon funcionament de la Societat d’Onomàstica seguirà vigent, i que la Junta que sorgeixi de les imminents eleccions en garantirà la continuïtat.
by Albert Turull (Coordinador de Noms)
Arribem amb aquest, com veieu, al número 10 de la revista Noms, la publicació de la Societat d’Onomàstica que des del seu naixement ara fa quatre anys es caracteritza per una clara vocació de divulgació, tot oferint uns amplis apartats de notícies i de referències (i recensions i ressenyes) bibliogràfiques al costat d’uns quants articles que confiem sempre que us interessin. No deixa de ser una fita significativa, doncs, ateses les dificultats amb què ens hem anat trobant, i més ho és encara, de significativa, si valorem com cal el fet que Noms apareix de costat amb una altra publicació periòdica de la mateixa Societat, l’anuari de recerca Onomàstica, de vocació més acadèmica i internacional, i que just ara ha tret a la llum el seu número 4.
Celebrem una petita efemèride
particular de la nostra modesta publicació, doncs, però no perdem de
vista el context més global de la Societat d’Onomàstica que ens acull i
ens dona sentit. Per resumir-ho, podem dir que l’any que tanquem, 2018,
ha significat, d’una banda, la consolidació en plena maduresa de la nostra entitat —45 anys després de la
històrica trobada inaugural a la Sala
de Comalats el 1973, de la mà d’Enric
Moreu-Rey i de tota una irrepetible
generació d’investigadors— i, d’altra
banda, un rellançament que, si bé es
veurà de manera més precisa i concreta al llarg del 2019, tingué una fita
culminant amb la celebració, en terres de Penyagolosa (Atzeneta i Vistabella del Maestrat), d’una de les trobades que més d’èxit han assolit durant tots aquests anys.Pel que fa a l’any 2019, que acabem d’esmentar, convé destacar tres elements que de ben segur comportaran aquest rellançament (o la consolidació d’un rellançament que ja ve dels darrers temps, un cop superada la greu crisi econòmica i institucional de vers 2013): la materialització d’una nova política de publicacions (ens plau anunciar, per exemple, l’edició de dos vells inventaris inèdits del senyor Rafael de la Torre, en el seu dia coŀaborador de Joan Coromines i guanyador de sengles premis d’una societat filial de l’IEC); la represa de la denominació (i també de la corresponent numeració) de coŀoquis per a lesnostres trobades científiques anuals (a més, és significatiu també que la propera —el 46è coŀoqui— tingui lloc a Perpinyà, del 30 de maig al 2 de juny de 2019), tot superant una dicotomia entre jornades i congressos que, a la pràctica, ha resultat fictícia; i, finalment, tal com marquen els nostres Estatuts, una renovació de la Junta directiva que, més enllà dels canvis naturals que s’hi donen cada tres anys (a alguns ens correspon d’agafar un cert descans, ja), implicarà una alternança en la presidència mateixa de l’entitat, atès que l’actual president, Joan Tort i Donada, exhaureix a principis d’any els dos mandats consecutius que la nostra actual normativa estableix com a límit màxim per a un càrrec. Rebi des d’aquí, doncs, no sols la nostra felicitació sinó sobretot el nostre més profund agraïment per la seva intensa i reeixida dedicació, amb la seguretat, d’altra banda, que la seva implicació amb el bon funcionament de la Societat d’Onomàstica seguirà vigent, i que la Junta que sorgeixi de les imminents eleccions en garantirà la continuïtat.
