The new issue of Noms: Revista de la Societat d’Onomàstica, no. 25 / 2026, offers a rich panorama of current Catalan and wider Romance onomastic activity. The journal presents itself as a dissemination magazine of the Societat d’Onomàstica, open to contributions on theory, methodology, fieldwork, reviews, bibliographical news, archival materials, and images of onomastic value. The issue is edited by Rosa Maria Anglès, Andreu Beltran, Jesús Bernat, Assumpció Rehues, and Sílvia Veà, with Jesús Bernat and Assumpció Rehues as coordinators. Its cover photograph, by Jesús Bernat, shows the Pic dels Llacs from the Coll de la Botella in Andorra, already signalling one of the issue’s central motifs: mountain toponymy.
The opening “Presentació” [“Presentation”], by Jesús Bernat and Assumpció Rehues, situates the issue in the context of the 51st Colloquium of the Societat d’Onomàstica, held in Encamp, Andorra, from 8 to 10 May 2026. The colloquium’s initial theme was “Toponímia i antroponímia pirinenca, relleu positiu i hidronímia” [“Pyrenean Toponymy and Anthroponymy, Positive Relief and Hydronymy”]. The editors emphasize not only the thematic diversity of the meeting, but also its dialectal and geographical breadth, ranging across the Catalan-speaking lands.
The issue includes a long “Notícies” [“News”] section that functions almost as an onomastic chronicle of the first half of 2026. It gathers press items and announcements on street naming, official toponymy, Catalan Sign Language toponymy, surname history, meteorological naming, contested place-name forms, and the politics of public names in Catalonia, Valencia, the Balearic Islands, Andorra, Galicia, the Basque Country, Asturias, Aragon, and beyond. This makes the issue especially useful not only as a scholarly resource but also as a record of living public debates around names.
The bibliographical section, “Novetats bibliogràfiques” [“Bibliographical News”], is particularly valuable. It lists recent books, articles, journals, and maps relevant to onomastics, ranging from Catalan and Occitan toponymy to Galician, Basque, Arabic, literary, genealogical, and international naming studies. Among the books highlighted are works on Toponímia i antroponímia en terres de cruïlla [“Toponymy and Anthroponymy in Crossroads Lands”], Estudis de toponímia catalana i occitana [“Studies in Catalan and Occitan Toponymy”], La memòria d’un paisatge: la toponímia de Fageca [“The Memory of a Landscape: The Toponymy of Fageca”], and numerous other regional and comparative contributions.
The review section contains four main reviews. Ferran Guardiola Noguera reviews the edited volume by Albert Aragonès Salvat, Carles M. Castellà Espuny, and Andreu Subirats Aleixandri, Toponímia i antroponímia en terres de cruïlla. Qüestions d’onomàstica en el subdialecte tortosí [“Toponymy and Anthroponymy in Crossroads Lands: Questions of Onomastics in the Tortosí Subdialect”]. The review presents the volume as the outcome of the Tortosa onomastic meetings and highlights its work on river culture, the Ebro Delta, augmentative suffixes in toponymy, local street-name practices, and historical place-name material.
Eugeni Perea Simón reviews Jordi Manent i Tomàs, Els noms populars dels nivolats, boires i vents de Menorca [“The Popular Names of Cloud Formations, Fogs and Winds of Menorca”]. This review is one of the most evocative pieces in the issue. It presents Manent’s work as a major contribution to popular meteorological onomastics, noting its 261 entries for clouds and fogs and 56 for winds, many of them absent from the DCVB. The review frames this lexical material as fragile intangible heritage, where local names preserve environmental knowledge, agriculture, fishing culture, religion, and popular imagination.
Joan Bell-lloc reviews Robert Pocklington’s edited volume Pautas para el estudio de la toponimia árabe hispánica [“Guidelines for the Study of Hispanic Arabic Toponymy”]. The review emphasizes the methodological importance of the book: Pocklington builds a large corpus of Latin and Arabic etyma and proposes both “positive” and “inverse” paths for reconstructing the evolution of Hispano-Arabic and Romance place names. This is presented as a major tool for researchers dealing with the often difficult phonetic and graphic transmission of Arabic and Arabized Hispanic toponyms.
Rosa M. Anglès reviews a set of works by Jaume Ventura Nualart, including Noms de les cases del nostre poble [“Names of the Houses of Our Village”] and the multi-volume photographic series Temps era temps [“Once Upon a Time”], devoted to Palau-solità i Plegamans. The review stresses the onomastic value of photographic and local-history collections: even when they are not conceived as strict onomastic monographs, they preserve house names, surnames, nicknames, local place names, and the social memory of a municipality transformed by demographic and urban change.
The literary section, “Onomàstica i literatura” [“Onomastics and Literature”], offers a passage from Carmelina Sánchez-Cutillas, Matèria de Bretanya [“Matter of Brittany”]. The excerpt is a beautiful example of literary toponymy: la Punta de l’Albir, el Morro de Toix, l’Olla, la Illeta, l’Illot, l’Aitana, el Puigcampana, Bèrnia, el Coll del Mascarat, and la Vall de Tàrbena become part of a poetic geography where names structure landscape, memory, and affect.
The issue’s research articles are varied but strongly connected by historical-toponymic method. Cosme Aguiló, in “Rectificacions sobre un topònim tunisenc de la cartografia antiga” [“Corrections concerning a Tunisian Toponym in Ancient Cartography”], revisits an earlier interpretation from his own work on Bartomeu Olives’ atlas. By comparing medieval nautical charts, he corrects the reading and interpretation of a Tunisian maritime toponym, arguing that forms such as due seror / doe soror / doe solor point to “two sisters,” later obscured and replaced or paralleled by masculine forms such as frares.
Ventura Castellvell, in “Puigtinyós (Alt Camp) i Puègtinhós (Aude)” [“Puigtinyós (Alt Camp) and Puègtinhós (Aude)”], compares a Catalan and an Occitan toponym formed with puig / puèg plus an adjective related to tinyós / tinhós. The article explains the 1917 replacement of the village name Puigtinyós by Montferri, motivated by the negative social associations of tinyós, while also showing that the adjective could originally have had an orographic or descriptive meaning connected with rocky, reddish, or vegetation-marked terrain.
Jordi Mir contributes “Pau Vila, un estel en el record” [“Pau Vila, a Star in Memory”], a memorial essay rather than a conventional research article. It recalls the geographer Pau Vila through the author’s personal memory of excursionist culture, the continuity of Catalan geography, and a remarkable 1976 outing to the Montseny. Its onomastic value lies in the way personal memory, landscape names, mountain culture, and national geography are interwoven.
Finally, Plàcid Pérez Pastor and Jaume Deyà Miró publish “Toponímia de la Serra de Tramuntana de Mallorca: del districte andalusí d’al-Yībal al terme de les Muntanyes (1)” [“Toponymy of the Serra de Tramuntana of Mallorca: from the Andalusi District of al-Yībal to the District of the Mountains (1)”]. This substantial article combines historical documentation, Arabic and Romance toponymy, archaeology, and territorial reconstruction. It examines names such as Turixant, Almallutx, Cúber, Bini, Lofra, and others, showing how the Islamic and feudal layers of Mallorca’s mountain landscape can be reconstructed through toponymy.
A final visual section presents the 51st Colloquium of the Societat d’Onomàstica in Encamp through photographs by Jesús Bernat Agut and Llorenç Roviras Sampere. The map and photo report list nineteen communications, including work by Xavier Planas, Albert Pujal, Joan Peytaví, Carlos Ángel Rizos, Josep Maria Vigo, Victor Sabaté, Josep Canals, Jesús Burgueño, Ferran Lozano, Agustí López, Carles Gascón, Joan Tort, Quim Valera, Carlos Fernández, Enric Ribes, Joan Camps, Josep M. Bertran, Martí Huguet, Rosa M. Anglès, Ernestina Vallverdú, Josep Quer, Jesús Bernat, Ferran Guardiola, Victor Agulló, Dayana Arteta, Ricard Sentandreu, Fèlix Bruguera, Albert Turull, and Emili Casanova.
Academically, Noms 25 is not a narrowly specialized journal issue in the conventional research-article sense. It is closer to a living bulletin of onomastic culture: news, bibliography, reviews, literary illustration, research notes, local history, and colloquium documentation coexist. This mixed format is also its strength. It shows onomastics not as an isolated academic discipline, but as a field connecting archives, oral tradition, maps, meteorology, mountain knowledge, local politics, literature, and memory. One small point of caution is that some sections are necessarily heterogeneous: bibliographical lists, reviews, and research articles are not separated by the same degree of scholarly apparatus. But for a society magazine devoted to dissemination, this is not a weakness; it is part of the genre. The issue’s deeper unity lies in its persistent concern with names as cultural evidence.
en català
Noms 25 (2026): una finestra onomàstica sobre la toponímia, l’antroponímia, la literatura i el treball de camp
El número 25 / 2026 de Noms: Revista de la Societat d’Onomàstica ofereix una panoràmica molt rica de l’activitat onomàstica actual, sobretot en l’àmbit català i romànic. La revista es presenta com una publicació de divulgació de la Societat d’Onomàstica, oberta a aportacions sobre teoria, metodologia, treball de camp, ressenyes, novetats bibliogràfiques, documents d’arxiu i imatges amb valor onomàstic. L’equip de redacció és format per Rosa Maria Anglès, Andreu Beltran, Jesús Bernat, Assumpció Rehues i Sílvia Veà, amb Jesús Bernat i Assumpció Rehues com a coordinadors. La fotografia de portada, obra de Jesús Bernat, mostra el pic dels Llacs des del coll de la Botella, a Andorra, i anticipa un dels grans eixos del número: la toponímia de muntanya.
La “Presentació” [“Presentation”], signada per Jesús Bernat i Assumpció Rehues, situa el número en el marc del 51è Col·loqui de la Societat d’Onomàstica, celebrat a Encamp, Andorra, els dies 8, 9 i 10 de maig de 2026. L’eix inicial del col·loqui fou “Toponímia i antroponímia pirinenca, relleu positiu i hidronímia” [“Pyrenean Toponymy and Anthroponymy, Positive Relief and Hydronymy”]. Els coordinadors remarquen tant la diversitat temàtica com la diversitat dialectal i geogràfica de les intervencions.
La secció “Notícies” [“News”] és gairebé una crònica onomàstica del primer semestre de 2026. Hi trobem notícies sobre nomenclàtors urbans, toponímia oficial, toponímia en llengua de signes catalana, història dels cognoms, noms de borrasques, polèmiques sobre la castellanització de topònims, canvis de noms de carrers i debats públics sobre la memòria inscrita en l’espai. La revista mostra així que l’onomàstica no és només una disciplina erudita, sinó també un camp viu de política lingüística, patrimoni i vida quotidiana.
La secció “Novetats bibliogràfiques” [“Bibliographical News”] és una eina de gran utilitat per als investigadors. Recull llibres, articles, revistes i mapes relacionats amb l’onomàstica catalana, occitana, gallega, basca, àrab, literària, genealògica i internacional. Entre les obres destacades hi ha Toponímia i antroponímia en terres de cruïlla [“Toponymy and Anthroponymy in Crossroads Lands”], Estudis de toponímia catalana i occitana [“Studies in Catalan and Occitan Toponymy”], La memòria d’un paisatge: la toponímia de Fageca [“The Memory of a Landscape: The Toponymy of Fageca”], i moltes altres aportacions territorials i comparatives.
La secció de “Ressenyes” [“Reviews”] inclou quatre ressenyes principals. Ferran Guardiola Noguera ressenya el volum editat per Albert Aragonès Salvat, Carles M. Castellà Espuny i Andreu Subirats Aleixandri, Toponímia i antroponímia en terres de cruïlla. Qüestions d’onomàstica en el subdialecte tortosí [“Toponymy and Anthroponymy in Crossroads Lands: Questions of Onomastics in the Tortosí Subdialect”]. La ressenya presenta el volum com a resultat de les Jornades d’Onomàstica de Tortosa i en destaca l’interès per la cultura fluvial, el delta de l’Ebre, els augmentatius toponímics, la retolació urbana i la documentació històrica.
Eugeni Perea Simón ressenya l’obra de Jordi Manent i Tomàs, Els noms populars dels nivolats, boires i vents de Menorca [“The Popular Names of Cloud Formations, Fogs and Winds of Menorca”]. La ressenya subratlla el valor d’aquest recull de nefonímia i meteorologia popular, amb 261 entrades de noms de núvols i boires i 56 de vents, moltes de les quals no apareixen al DCVB. L’obra és presentada com una aportació a la preservació d’un patrimoni immaterial especialment fràgil: els noms amb què pagesos, pescadors i habitants de Menorca han llegit el cel i el temps.
Joan Bell-lloc ressenya el volum editat per Robert Pocklington, Pautas para el estudio de la toponimia árabe hispánica [“Guidelines for the Study of Hispanic Arabic Toponymy”]. La ressenya posa l’accent en la dimensió metodològica de l’obra: Pocklington parteix d’un corpus ampli d’ètims llatins i àrabs i proposa una doble via d’anàlisi, l’evolució positiva i l’evolució inversa, per estudiar la transformació dels topònims àrabs, arabitzats i romànics de la península Ibèrica.
Rosa M. Anglès ressenya diverses obres de Jaume Ventura Nualart, entre les quals Noms de les cases del nostre poble [“Names of the Houses of Our Village”] i la sèrie fotogràfica Temps era temps [“Once Upon a Time”], centrades en Palau-solità i Plegamans. La ressenya mostra com aquests llibres, tot i no ser monografies onomàstiques estrictes, conserven una gran quantitat de noms de casa, cognoms, renoms, topònims locals i memòria social d’un municipi transformat pel creixement demogràfic i urbanístic.
La secció “Onomàstica i literatura” [“Onomastics and Literature”] recull un fragment de Carmelina Sánchez-Cutillas, Matèria de Bretanya [“Matter of Brittany”]. El text és un exemple magnífic de toponímia literària: la Punta de l’Albir, el Morro de Toix, l’Olla, la Illeta, l’Illot, l’Aitana, el Puigcampana, Bèrnia, el Coll del Mascarat i la Vall de Tàrbena no són simples referències geogràfiques, sinó una manera de construir memòria, paisatge i identitat.
Els articles del número ofereixen una mostra variada de metodologia toponímica. Cosme Aguiló, a “Rectificacions sobre un topònim tunisenc de la cartografia antiga” [“Corrections concerning a Tunisian Toponym in Ancient Cartography”], revisa una interpretació anterior pròpia a partir de cartes nàutiques medievals. L’autor mostra com les formes due seror / doe soror / doe solor apunten probablement a la idea de “dues germanes”, després opacitzada i transformada en formes masculines com frares.
Ventura Castellvell, a “Puigtinyós (Alt Camp) i Puègtinhós (Aude)” [“Puigtinyós (Alt Camp) and Puègtinhós (Aude)”], compara un topònim català i un d’occità formats amb puig / puèg i un adjectiu relacionat amb tinyós / tinhós. L’article explica el canvi oficial de Puigtinyós a Montferri l’any 1917, provocat per les connotacions negatives de tinyós, però també mostra que l’adjectiu podia tenir un valor descriptiu orogràfic, relacionat amb clapes rocoses, colors ferruginosos o vegetació rogenca.
Jordi Mir, a “Pau Vila, un estel en el record” [“Pau Vila, a Star in Memory”], ofereix un text memorialístic dedicat al geògraf Pau Vila. L’article combina memòria personal, excursionisme, geografia catalana i noms de lloc, especialment a partir d’una excursió al Montseny l’any 1976. És una peça menys analítica en sentit estricte, però molt significativa per entendre com el coneixement del territori es transmet també a través de la conversa, l’excursió i la memòria dels mestres.
Finalment, Plàcid Pérez Pastor i Jaume Deyà Miró publiquen “Toponímia de la Serra de Tramuntana de Mallorca: del districte andalusí d’al-Yībal al terme de les Muntanyes (1)” [“Toponymy of the Serra de Tramuntana of Mallorca: from the Andalusi District of al-Yībal to the District of the Mountains (1)”]. L’article combina documentació medieval, toponímia àrab i romànica, arqueologia i reconstrucció territorial. Noms com Turixant, Almallutx, Cúber, Bini o Lofra permeten llegir les capes andalusines i feudals del paisatge de la muntanya mallorquina.
El número es clou amb una mostra gràfica del 51è Col·loqui de la Societat d’Onomàstica a Encamp, amb fotografies de Jesús Bernat Agut i Llorenç Roviras Sampere. El reportatge enumera dinou comunicacions, amb aportacions de Xavier Planas, Albert Pujal, Joan Peytaví, Carlos Ángel Rizos, Josep Maria Vigo, Victor Sabaté, Josep Canals, Jesús Burgueño, Ferran Lozano, Agustí López, Carles Gascón, Joan Tort, Quim Valera, Carlos Fernández, Enric Ribes, Joan Camps, Josep M. Bertran, Martí Huguet, Rosa M. Anglès, Ernestina Vallverdú, Josep Quer, Jesús Bernat, Ferran Guardiola, Victor Agulló, Dayana Arteta, Ricard Sentandreu, Fèlix Bruguera, Albert Turull i Emili Casanova.
Des d’un punt de vista acadèmic, Noms 25 no és un número monogràfic en el sentit estricte, ni tampoc una revista formada exclusivament per articles de recerca. És més aviat un espai viu de cultura onomàstica: notícies, bibliografia, ressenyes, literatura, articles, memòria local i crònica de col·loqui hi conviuen. Aquesta heterogeneïtat pot semblar desigual si s’hi busca una estructura estrictament acadèmica, però és precisament el que dona valor al número com a publicació de societat científica. La seva unitat profunda no és formal, sinó temàtica: tots els materials mostren que els noms són documents culturals, rastres històrics, eines de memòria i instruments de lectura del territori.
